Experiment polític: Un Cavall de Troia per a les eleccions del 25M
Otra Democracia Es Posible
Outra Democracia É Posible

Accedeix a la teva pàgina personal
logo-lit (1K)
una altra democràcia és possible
http://otradem.net

dot_gris (1K) Presentació
dot_gris (1K) Fòrum
dot_gris (1K) Candidatures
dot_gris (1K) Programes electorals
dot_gris (1K) Materials de campanya
dot_gris (1K) Més enllà del 25-M
dot_gris (1K) Preguntes freqüents
dot_gris (1K) Enllaços recomanats
dot_gris (1K) COM PARTICIPAR

Cat WebHome - darrers canvis

Preguntes freqüents

PREGUNTES

Quants candidats es necessiten per completar una llista?
Quines ajudes econòmiques ofereix l'Estat a les candidatures?
Hi ha llistes per districtes en les grans ciutats?
Quina documentació ha de lliurar-se per a presentar una llista electoral?
Es poden presentar candidats estrangers?
Quina diferència hi ha entre presentar-se com a independent o per algun partit?





RESPOSTES

Quants candidats es necessiten per a completar una llista?

Depèn de la població empadronada al municipi. El nombre es defineix per mitjà d'una taula que es troba en l'article 179 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General: http://www.mir.es/derecho/procelec/nea/512.htm#t3c4

Fins a 250 residents 5
De 251 a 1.000 7
De 1.001 a 2.000 9
De 2.001 a 5.000 11
De 5.001 a 10.000 13
De 10.001 a 20.000 17
De 20.001 a 50.000 21
De 50.001 a 100.000 25
De 100.001 cap endavant un regidor més per cada 100.000 residents o fracció, i se n’afegeix un més quan el resultat siga un nombre parell

A aquestes xifres s'han d'afegir 3 reserves.

Per saber quants habitants té empadronat un municipi pots consultar les dades de l'Oficina del Cens Electoral: http://www.ine.es/censoe/censo_cerrado/index.html

CONSELLS OBERTS

Això no s’aplica en el cas que el municipi es regeixi per mitjà d'un Consell Obert. En aquest cas té un alcalde electe i una assemblea de veïns. Els Consells Oberts funcionen generalment en municipis amb menys de 100 habitants. El seu funcionament està regit per l'article 29 de la Llei de les Bases del Règim Local: http://www.igsap.map.es/cia/dispo/l7-85.htm#t2c4


Amunt


Quines ajudes econòmiques ofereix l'Estat a les candidatures municipals?

Això està regulat en els articles 192 i 193 de la Llei Orgànica sobre el Règim Electoral General: http://www.mir.es/derecho/procelec/nea/512.htm#t3c7

Bàsicament la cosa funciona així:

  • Primer s'han de presentar uns administradors generals de la coalició davant la Junta Electoral Central, i administradors de cada candidatura municipal davant la Junta Electoral Provincial. Sense això, oblida't de la resta.

  • Si no obtens cap representant, no hi ha cap subvenció. Això és el més probable que succeeixi; per tant, plantejar-se aquesta acció per la pasta no és un bon negoci.

  • Si obtens representants l'Estat subvenciona:
    • 25.000 pessetes per regidor.
    • 50 pessetes per cada vot obtingut als municipis on s'hagi obtingut representació.

  • El total de subvencions que pot rebre un partit o coalició té un límit: el resultant de multiplicar 12 pessetes pel nombre habitants amb dret a vot en el total de municipis on hagi presentat llistes. Tranquils, que a aquest límit no arribarem.

  • Es pot aspirar a més subvencions en el cas que hagis fet campanyes postals massives i hagis obtingut representació en la meitat de municipis de més de 10.000 habitants d'una província. Però això tampoc ens afectarà.

  • Aquestes xifres es refereixen a "pessetes constants". El Ministeri d'Economia i Hisenda defineix el seu canvi a euros als cinc dies d'haver-se convocat les eleccions.

UN EXEMPLE PRÀCTIC

Una llista es presenta en un municipi amb 5.000 habitants amb dret a vot, obté 250 vots i, per tant, un regidor (depenent de l'abstenció podria aconseguir-ne fins a dos i tres).

L'Estat li pagaria 25.000 ptes. pel regidor més 12.500 ptes. pels 250 vots. Total: 37.500 ptes.

I ara un supòsit: Si els 11 + 3 integrants de la llista posen 12 euros per cap sumen 168 euros, amb els quals poden realitzar una minicampanya decent que potser els aporti aquells 250 vots i un retorn de la inversió.


Amunt


Hi ha llistes per districtes en les grans ciutats?

No, les llistes es presenten per municipis i els regidors electes ho són per a tot el municipi.

En algunes ciutats hi ha consells municipals de districte o organismes semblants de descentralització del poder municipal. La seva composició és nomenada per l'alcalde electe a designació dels partits, en funció dels resultats obtinguts per cada partit en aquell districte.

Per exemple, si a la ciutat de Barcelona Una Altra Democràcia És Possible aconsegueix un regidor i la coalició obté els seus millors resultats al districte de Gracia, és probable que el dit regidor formi part del Consell Municipal del Districte de Gracia.

En qualsevol cas, abans de les eleccions no ens hem de preocupar gaire d'això. Després de les eleccions ja veurem...


Amunt


Quina documentació ha de lliurar-se per presentar una llista electoral?

Hi ha diversos documents a presentar. Aquí s'exposen els que es refereixen a les eleccions municipals del 25 de maig, que seran convocades oficialment l'1 d'abril. Més o menys per ordre cronològic i de major àmbit a menor:

  • Primer el partit o coalició ha de lliurar un document en què designa uns representants davant la Junta Electoral Central. Aquest document s'ha de presentar abans del 9 d'abril. En el cas que es presente un partit s'han de presentar les dades del partit que mostren la seva legalitat, així com les dades de contacte. En el cas de presentar una coalició, en el document s'ha de fer constar la denominació de la coalició, les normes per les quals es regeix i les persones titulars dels seus òrgans de direcció o coordinació. En qualsevol cas, el document ha d'incloure el nom i DNI dels representants, les seves dades de contacte i la decisió del partit/coalició de designar-lo com a representant, signat per les persones responsables del partit/coalició.

  • Cal presentar abans del 9 d'abril un altre document semblant a la Junta Electoral Provincial de cada província, on es presente el partit/coalició i on es designin uns responsables per a aquella província.

  • Els representants generals del partit/coalició han de presentar abans de l'11 d'abril un document a les Juntes Electorals Provincials de les províncies, on presenten llistes que designin els representants de cada llista municipal.

  • Entre el 15 i el 20 d'abril els representants de cada llista municipal han de presentar la documentació de la seva candidatura a la Junta Electoral de Zona. Aquesta "Zona" coincideix amb el partit judicial. Per saber a quin partit judicial correspon un municipi es pot consultar aquesta web: http://dgraj.mju.es/consultas/Partidos/SelMapa.htm . La documentació que cal presentar és:

    • Declaració signada dels representants del partit/coalició que subscriuen la llista presentada.

    • Denominació, sigles i símbol del partit/coalició que la promou, així com el nom i cognoms dels candidats inclosos en ella.
    • Un escrit signat per cada candidat on consti la seva nacionalitat, el seu domicili, una declaració del fet que no es troben privats del seu dret de sufragi passiu (de ser elegibles) a Espanya o el seu país d'origen, i si són estrangers, el seu últim domicili al país d'origen. Per si de cas, és millor adjuntar fotocòpia del DNI vigent, o passaport en el cas dels estrangers.
    • La llei no ho especifica, però no farà mal un document de cada partit que subscrigui que els candidats que es presentin en el seu nom són afiliats de ple dret.

    • La llista ha d'incloure tants candidats com càrrecs a elegir i, a més, tres candidats suplents, amb l'expressió de l'ordre de col·locació de tots ells. Al costat del nom dels candidats pot fer-se constar la seua condició d'independent o, en cas de coalicions, la denominació del partit a què cada un pertanyi.

En cas de dubte el millor és anar a preguntar a l'ajuntament corresponent, que té obligació de respondre a aquests assumptes o, si més no, posar-te en contacte amb la corresponent administració electoral.

Tot això està extret dels articles 43, 44, 45, 46, 186, 187 y 187 bis de la Llei Orgànica del Règim Electoral General.


Amunt


S’hi poden presentar candidats estrangers?

En les eleccions municipals d'enguany poden presentar-se com a candidats (i poden votar) els ciutadans estrangers d'altres països de la Unió Europea i a més els noruecs, arran d'un conveni especial entre Espanya i Noruega.

Els ciutadans d'altres estats no poden presentar-s’hi, si no és que tenen doble nacionalitat i una de les dos és espanyola o d'un altre Estat de la UE.

Això s'explica amb més detall en l’article 177 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General.

Més sobre dret de sufragi actiu i passiu de ciutadans de la UE en les municipals del 25 de maig: http://www.ine.es/censoe/elecmun03/ciud_ue_ele0503.htm

Més sobre aquest aplicat a ciutadans de Noruega: http://www.ine.es/censoe/elecmun03/ciud_nor_ele0503.htm


Amunt




Quina diferència hi ha entre presentar-s’hi com a independent o per algun partit?

Des del punt de vista legal, cap. L'única cosa que si t’hi presentes en nom d'alguna de les organitzacions que formen Una Altra Democràcia És Possible hauràs de ser efectivament un membre de l'organització que hagis triat abans de presentar la candidatura en què estiguis apuntat. Tant espiral com Motivats són organitzacions obertes en què no cal estar afiliat per a participar-hi de ple. Afiliar-s’hi és un gest de suport moral... i econòmic també (ja t'imagines que tot açò té unes despeses, encara que ja procurem que siguin mínimes).


Amunt

Inici · # · Un projecte promogut per Espiral, Motivats, Demopunk Net i més d'un miler de ciutadans independents.