Experiment polític: Un Cavall de Troia per a les eleccions del 25M
Otra Democracia Es Posible
Outra Democracia É Posible

Accedeix a la teva pàgina personal
logo-lit (1K)
una altra democràcia és possible
http://otradem.net

dot_gris (1K) Presentació
dot_gris (1K) Fòrum
dot_gris (1K) Candidatures
dot_gris (1K) Programes electorals
dot_gris (1K) Materials de campanya
dot_gris (1K) Més enllà del 25-M
dot_gris (1K) Preguntes freqüents
dot_gris (1K) Enllaços recomanats
dot_gris (1K) COM PARTICIPAR

Barcelona WebHome - darrers canvis

Propostes en format Word

Propostes per Barcelona: Parti-Sí-Passió i Educ-Acció. Per una ciutat participativa i amb drets ciutadans consolidats

Introducció: la democràcia en espiral

Les nostres propostes per a la ciutat giren sempre al voltant de la democràcia participativa -la democràcia en espiral- i la consolidació dels drets ciutadans. Entenem la democràcia en espiral com un procés, en creixement constant, que evoluciona des de formes representatives de democràcia cap a formes de democràcia directa. Aquest procés ha de ser revalidat pels propis ciutadans per a decidir la seva concreció en cada moment. Per aquest motiu, les propostes motivades no constitueixen un “programa“ tancat, al vell ús, amb un model ideal fix, sinó que incideixen sobre aquells temes que permeten obrir la democràcia a totes les persones perquè es vagi reconstruint des de la base. Perquè la participació sigui motivant, ha de ser passional i festiva, ha de ser una Parti-Sí-Passió.

Així doncs, les propostes van encaminades a possibilitar la participació ciutadana en els òrgans polítics i executius del municipi, i a estendre la cultura de la participació als altres àmbits que afecten a les nostres vides. La participació hauria de cobrir tot el cicle de l'acció política: el diagnòstic dels problemes i carències, les propostes inicials, el debat de les alternatives, la presa de decisions i el seguiment dels acords. S'entén que la participació ciutadana té com a objectiu l'augment de la qualitat de vida dels ciutadans, en funció dels interessos proposats per ells mateixos. No es tracta de participar per participar, de donar una certa legitimació al procés de decisions, sinó d'aconseguir una major justícia social, d'acord amb les necessitats i les prioritats dels propis afectats. En ser els ciutadans els subjectes actius de decisió política, no té sentit proposar projectes d'inversió de cap tipus, com fan els partits polítics tradicionals. Aquestes qüestions s'hauran de resoldre en l'àgora ciutadana. No obstant, la participació ciutadana és un requisit necessari però no suficient per a construir un món millor. La participació ciutadana ha de ser de qualitat i sense limitacions.

Participació ciutadana de qualitat: transparència, educació i drets ciutadans

La transparència total és necessària durant tot el procés perquè les decisions puguin ser preses amb coneixement. Al principi del procés s'haurà de crear una cultura de la participació, de la solidaritat, de la cooperació. Encara que a la llarga serà el mateix procés el que “eduqui“, s'han d'ensenyar els instruments de participació, els criteris a seguir per a elegir entre diferents opcions, etc. D'altra banda, s'ha de generar un procés de consens sobre els valors ètics i mediambientals a respectar, basats en els drets dels ciutadans, que hauran de ser confirmats també per tots i totes, perquè les decisions majoritàries no passin per damunt d'ells. Volem una ciutat on els drets humans estiguin consolidats i siguin respectats en tots els àmbits, tant públics com privats, que no siguin paper mullat o l'expressió d'un desig sempre postergat. Una ciutat dels drets humans només pot aconseguir-se mitjançant un procés educ-actiu, és a dir, educació mitjançant l'acció participativa.

Participació ciutadana sense limitacions: lleis i competències supramunicipals, poder econòmic i connexió local-global

Per molta participació ciutadana que existeixi en la política municipal, hi ha qüestions sobre les quals els ciutadans no tenen poder per a decidir. D'una banda, estan les competències d'àmbit autonòmic, estatal o europeu, que afecten a la vida de les persones. Per un altre, el poder econòmic-financer i l'economia de mercat en general, actuen sense regles polítiques, restringint la capacitat per a elegir la forma de vida. La Política municipal ha de vetllar per la seguretat i protecció de l'autonomia del ciutadà respecte aquests poders, perquè no existeixin coaccions o abusos de poder. Finalment, en la nostra vila universal, les polítiques locals no són independents del que passa en altres territoris. Es necessiten polítiques conjuntes, que incideixin simultàniament en defensa de l'organització social des de llocs i cultures diferents.

Mecanismes i canals de democràcia participativa

Organització municipal

Objectius:

- reconstruir els processos de presa de decisions des de la base ciutadana - permetre la participació de tots els ciutadans, associats i no associats, a la presa de decisions dels assumptes públics que els afecten, ja siguin de base temàtica o territorial - facilitar els debats informats per a la presa de decisions, de cara a aconseguir una democràcia deliberativa de qualitat - crear una cultura de la participació generalitzada perquè tots els ciutadans se sentin vinculats a les polítiques de la ciutat - evitar el clientelisme, el corporativisme i els interessos partidistes en els processos de participació - aconseguir un equilibri territorial quant a serveis prestats i desenvolupament urbà - transformar el sistema polític representatiu actual en una democràcia participativa i directa d'una manera no traumàtica, propositiva, festiva i estimulant

Per a aconseguir aquests objectius serà necessari seguir els següents principis:

- descentralitzar territorialment les competències municipals, tant polítiques com administratives, traspassant competències als districtes i, dins d'aquests, als diferents barris - crear un sistema de presa de decisions de baix dalt que tingui en compte tots els ciutadans que desitgen participar - generalitzar els mecanismes participatius entre els ciutadans per a crear una cultura de la participació - assegurar debats informats, clars i transparents abans de qualsevol presa de decisions - assegurar que les decisions preses pels òrgans ciutadans siguin vinculants - plasmar en lleis i reglaments la nova organització municipal - assegurar la rotació de càrrecs i delegats en els diferents òrgans polítics - redistribuir recursos segons necessitats - transformar el sistema polític actual mitjançant un procés per fases que es vagi construint a partir de la valoració dels propis ciutadans participants - desenvolupar, sempre que sigui possible, unes formes de participació festives, estimulants, artístiques i culturals, on la passió i l'emocional puguin expressar-se de forma complementària a les discussions més racionals

Seguint aquests principis i apuntant als objectius assenyalats, les possibles organitzacions municipals són molt variades. Aquí es proposa una, però no és l'única possible. En qualsevol cas, no hi ha solucions màgiques. Amb flexibilitat i imaginació les solucions deuran construir-les els ciutadans a mesura que es vagi posant en pràctica la nova cultura política que desitgem.

- àgores ciutadanes

Són el subjecte polític per excel·lència. Estan organitzades per barris. Són els espais públics de deliberació on qualsevol ciutadà pot presentar iniciatives que afecten al barri. Allí es discuteixen, s'escalen al nivell superior i es fa seguiment dels acords que s'hagin pres. Qualsevol iniciativa que provingui d'altres òrgans municipals i que afecti a les competències territorials del barri, haurà de ser aprovada per l'àgora afectada, després de la deliberació informada. Es pot comptar amb tècnics municipals i facilitadors que moderin i arbitrin els debats i presa de decisions. Per a fomentar la participació i crear una cultura participativa, es generalitzarà el nombre més gran possible de mecanismes participatius: consells temàtics de barri, jurats i panells ciutadans, enquestes deliberatives, consultes populars, referèndums, democràcia electrònica, agències 21 locals ... Cada àgora elegeix anualment als seus delegats en el Consell territorial de Districte. Aquests delegats són càrrecs anuals i no poden repetir-se fins al cap d'un nombre d'anys fixat per l'àgora. Cada àgora regula el seu propi funcionament intern i organització amb ajuda de l'Observatori de la Participació. El reglament ha de ser aprovat en referèndum pels ciutadans del barri. Les àgores constitueixen inicialment els Consells temàtics de Barri.

- Consells temàtics de Barri

Estan formats per representants de les associacions del Barri per a tractar els temes específics que no estiguin directament lligats amb el territori dels barris. Presenten iniciatives a l'àgora i realitzen dictàmens sobre consultes de l'àgora. Formen part dels Consells temàtics de Districte.

- Consell territorial de Districte

És l'òrgan municipal polític i administratiu de Districte. Substitueixen als actuals Consells de Districte anomenats per l'alcalde. Coordinen els diferents àgores i estan formats per tècnics municipals i delegats dels àgores del Districte respectiu. Tenen autonomia per a executar els assumptes de la seva competència (territorials) que provinguin dels àgores, prèvia consulta als Consells temàtics de Districte si l'assumpte és de caràcter temàtic. Recullen les iniciatives presentades pel Consell ciutadà de Districte i les executen en cada barri prèvia aprovació de l'àgora respectiu. Al seu torn, formen part del Consell ciutadà de Districte. Cada consell territorial de Districte el presideix un delegat d'àgora, rotant anualment entre tots els àgores. Cada decisió, vingui d'on vingui, ha de tenir el vistiplau de l'Observatori de drets ciutadans perquè no s'incompleixin drets fonamentals.

- Consells temàtics de Districte

Estan formats per delegats de les associacions del Districte per a tractar els temes específics que afecten al Districte i que no estiguin directament lligats amb el territori dels barris. Presenten iniciatives al Consell territorial de Districte. Formen part del Consell ciutadà de Districte.

- Consell ciutadà de Districte

Coordina els Consells territorial i temàtics de Districte, passant consultes dels primers als segons i iniciatives dels segons als primers. Recullen iniciatives d'altres districtes a través del Consell ciutadà Municipal. Està format per delegats dels Consells que coordina, de caràcter rotatori i temporal

- Consells temàtics de Ciutat

Formats per delegats d'associacions que tracten temes d'àmbit de ciutat. Tenen representació dels Consells temàtics de Districte. Presenten iniciatives als Consells temàtics de la resta de Districtes o directament al Consell ciutadà Municipal.

- Consell ciutadà Municipal

Format pels Consells ciutadans de Districte. Coordina iniciatives dels Consells ciutadans de Districte d'àmbit de la ciutat, per a presentar-les a la resta dels Consells. Recull iniciatives ciutadanes, presentades per un nombre de signatures a determinar, i dels Consells temàtics de Ciutat. Es relaciona amb altres municipis i administracions supramunicipals. Centralitza la recaptació fiscal i redistribueix el pressupost entre els Districtes, en funció de necessitats i població. Està format per delegats dels Consells ciutadans de Districte, de caràcter rotatori i temporal.

- Observatori de drets ciutadans

Òrgan independent elegit conjuntament per les àgores ciutadanes i les associacions. Vetlla pel compliment dels drets fonamentals dels ciutadans perquè cap decisió passi per damunt d'ells. Es basarà en una carta de drets ciutadans, construïda dins d'un procés participatiu ampli, aprovada en referèndum popular, previ debat informat i extens.

- Observatori de la Participació

Observa el desenvolupament de la participació ciutadana en els diferents òrgans, proveeix de facilitadors i mediadors en els mecanismes de participació, fomenta la formació i la cultura de la participació. Proposa i incentiva iniciatives festives i culturals que estimulin la participació. Realitza dictàmens sobre possibles dèficits en la participació igualitària.

Aquesta seria una possible “foto final“ del procés de transformació dels òrgans polítics municipals. Una foto que sempre ha de ser reavaluada i qüestionada per tots els actors participants, i que, per tant, no serà final sinó sempre provisional. Aquí s'ha indicat un possible model inicial a seguir. Per a assegurar que la transició des del model actual es realitza de forma no traumàtica i a través d'un procés educatiu necessari, es proposen les següents fases:

- 1a Fase

Objectiu: crear una cultura de la participació. Es tracta d'una fase constituent en què es creen tots els nous òrgans ciutadans. En aquesta primera fase els nous òrgans tindran caràcter consultiu, deliberatiu i de presentació d'iniciatives als òrgans representatius actuals. Aquests seguiran tenint en les seves mans la presa de decisions, prèvia consulta als nous òrgans ciutadans que correspongui, mitjançant les “memòries participatives“. Generalització dels mecanismes participatius de caràcter personal, associatiu i mixt, tant intensius com extensius. Fomentar les formes de participació lúdiques, festives, artístiques i culturals per a complementar les discussions amb activitats més estimulants.

- 2a Fase

Objectiu: transferència de poder als ciutadans, amb limitacions. Les decisions dels òrgans ciutadans creats seran vinculants. No obstant això, els òrgans representatius tradicionals tindran possibilitat de vet sobre decisions que considerin d'especial rellevància o interès general. Els representants electes també podran proposar iniciatives.

- 3a Fase

Objectiu: la democràcia en espiral en ple funcionament Els ciutadans tenen tot el poder en les seves mans després de passar per un procés educatiu que en teoria ha mostrat els beneficis de la participació, la necessitat de la deliberació i els avantatges d'adoptar valors ètics de co-ciutadania. En aquesta fase es tindrà que reavaluar el paper dels representants electes. Ja no podran posar vet a les decisions ciutadanes. Potser poden fer més un paper de mediadors entre diferents interessos, o participar com una associació més en els Consells temàtics.

Mitjans de Comunicació

La informació és un bé públic. En una societat que es vol justa i igualitària, i en la que els ciutadans han d’exercir el protagonisme principal en els processos de presa de decisions, és necessari que la informació flueixi de forma independent d'interessos de qualsevol tipus. Els mitjans de comunicació, com a creadors d'opinió i transmissors de valors, han de garantir la pluralitat, la participació ciutadana, la màxima transparència i la independència d'interessos partidistes o econòmics. I en el cas de donar-se alguna d'aquestes dependències, ha d'informar-se adequadament de tal circumstància.

Objectius:

- Assegurar el dret a la informació lliure i independent en els mitjans de comunicació - Dotar de major transparència als mitjans, tant respecte al seu finançament com als interessos i tendències polítiques de les seves línies editorials - Assegurar la participació ciutadana, tant organitzada com no organitzada, en els mitjans de comunicació públics - incentivar i recolzar la creació de mitjans de comunicació per part de moviments socials sense ànim de lucre

 Suport logístic i financer per a la creació de projectes locals de ràdio, premsa, TV i agències de notícies, per part de moviments socials sense ànim de lucre i oberts a la societat. S'hauria de començar per recolzar als mitjans ja existents, com Indymedia, Liberinfo, les ràdios lliures de la ciutat i les diferents publicacions independents.

 Participació ciutadana en els mitjans de comunicació públics locals. Participació tant en els continguts com en la programació d'espais informatius i culturals, en la línia de la campanya “Com és possible“ dels moviments socials. Participació dels treballadors en la gestió dels mitjans.

 Independència i autonomia dels mitjans de comunicació públics. Gestió independent de partits polítics, interessos econòmics i governs locals. Accés a les agències de notícies alternatives. Verificació d'aquesta independència per part de les àgores ciutadanes.

 Transparència en els mitjans de comunicació privats Obligació de declarar públicament el finançament, els criteris de selecció de les notícies i l'origen de la informació quan no comprometi la seguretat de l'informador. Confecció de codis ètics que respectin la pluralitat i la transparència. Repartiment igualitari de la publicitat per part de les agències de mitjans.

Democràcia electrònica

La principal excusa que esgrimeix la democràcia representativa per a frenar l'avanç cap a formes de democràcia directa és la impossibilitat de “gestionar“ les decisions d'un nombre molt gran de ciutadans. Però avui en dia, gràcies a les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), aquest argument ja no se sosté. Les TIC poden ser un aliat inestimable per a la participació ciutadana. És necessari superar la bretxa digital perquè qualsevol pugui participar fàcilment en els temes que li interessi, informar-se, debatre, proposar i votar a distància. L'accés a les TIC per a la participació en les polítiques de la ciutat hauria de ser gratuït, clar i ràpid.

 Creació d'una xarxa ciutadana virtual d'accés gratuït Paral·lelament, per als que no puguin accedir des de les seves cases, es generalitzaran punts d'accés gratuïts a la xarxa des de biblioteques, centres cívics, culturals i d'atenció al ciutadà, així com des de cibercafés i altres centres privats, prèvia signatura d'un conveni.

 Transformació de la Web municipal en un àgora virtual Actualment aquesta Web està orientada al màrqueting institucional. En el millor dels casos al ciutadà se li tracta com un client impersonal. Els ciutadans, associats o no, han de fer-se amos de la Web, fer visibles les seves crítiques i projectes i que les seves aportacions siguin debatudes i portades a la pràctica pels òrgans ciutadans. La Web hauria de descentralitzar-se perquè cada àgora o barri gestioni les competències que li són pròpies. La participació en la Web municipal podria ser un complement de la participació en l'àgora.

 E-democracia Utilitzar les TIC com un canal privilegiat per al desenvolupament de la democràcia electrònica. Establir els mecanismes perquè qualsevol ciutadà pugui participar en les polítiques locals: des del diagnòstic dels problemes, les propostes, i el vot electrònic, fins al seguiment dels acords. Crear fòrums de debat per a cada proposta i oferir tota la informació disponible. En aquesta línia volem posar com a exemple els fòrums de debat d'Espiral (www.lawebespiral.org ).

 Foment de l'ús de les TIC lliures Per a superar la bretxa digital, a més de permetre l'accés gratuït a les TIC, és necessari fomentar el seu ús, com a complement de la participació física, des de l'escola, els centres cívics i la resta de centres públics. S'incentivarà també des de l'administració l'ús de Programari Lliure, per a no dependre de corporacions privades lucratives.

Gestió cívica d'equipaments públics

La participació ciutadana ha d'incloure, no sols la participació en els processos de presa de decisions, sinó també la gestió dels equipaments i serveis públics. No es tracta tant que l'administració pública delegui funcions i responsabilitats en ciutadans o associacions particulars, sinó que tots els ciutadans puguin participar en l'administració, que se l'apropiïn i se la facin seva. Aquesta participació es pot canalitzar des de les àgores i els consells temàtics de cada nivell territorial. I els principis que deuen regir-la són l'horitzontalitat, la rotació, la transparència i els valors ètics. Qualsevol iniciativa ciutadana de caràcter social o cultural, sense ànim de lucre, per a gestionar recursos públics, haurà de ser atesa, segons decideixin els propis ciutadans. En particular es recolzaran les iniciatives per a un ús social d'equipaments, solars o edificis públics a qui no se'ls estigui donant cap ús. També s'incentivarà la cessió, per a un ús social o cultural, de recursos privats no explotats. El dret a la propietat no pot ser abusiu perquè en aquest cas es torna incompatible amb altres drets socials i culturals.

 Participació ciutadana extensiva en la gestió de centres cívics, culturals, educatius, sanitaris i socials de caràcter públic.

 Participació ciutadana en la gestió pública, de caràcter social o cultural, dels recursos de fundacions privades.

 Despenalització de l'okupación social o cultural d'edificis o solars en desús.

 Participació ciutadana en l'administració pública. El ciutadà com a actor de la cosa pública, no com a mer “client“.

Altres mecanismes participatius

A més de la participació en l'àgora, directament, i en els consells temàtics, a través d'una associació, i de la participació virtual mitjançant l'e-democràcia, hi ha altres mecanismes participatius que es poden instaurar. Es tracta de processos i mecanismes ja experimentats, que poden ser utilitzats a través de les noves estructures organitzatives, dins de la seva activitat quotidiana, o com a complement dels processos habituals de presa de decisions.

 Pressupostos participatius La confecció dels pressupostos serà una més de les polítiques participatives a realitzar per l'estructura de baix dalt i descentralitzada definida per la nova organització municipal. Si bé totes les polítiques públiques, com l'urbanisme, la política fiscal, educativa o sanitària, haurien d'entrar dins del nou esquema participatiu, la confecció dels pressupostos pot requerir d'un procés diferenciat, donada la seva complexitat.

 Referèndums i iniciatives Són processos adequats quan la presa de decisions ha de ser més extensiva, quan es necessiti involucrar al nombre més gran possible de persones. Qualsevol grup de ciutadans pot plantejar una iniciativa a la seva àgora o al consell de ciutat. Els distints òrgans decidiran, amb la participació de tots els que ho desitgin, i després del vistiplau de l'Observatori dels Drets Humans, si porten endavant la iniciativa o convoquen un referèndum. Els referèndums hauran de ser vinculants i tota la informació relacionada amb la decisió a prendre haurà d'estar disponible. Abans de la convocatòria hauria de realitzar-se el debat necessari perquè la decisió sigui informada.

 Jurats ciutadans, enquestes i panells Són mecanismes que es poden combinar amb les sessions més formals dels diferents òrgans participatius. Serveixen per a conèixer l'opinió de ciutadans que normalment no participen i per a informar-los sobre les propostes que s'estan debatent.

 Agendes 21 locals Desenvolupar aquests mecanismes participatius que tracten la sostenibilitat ambiental de les activitats que es generen al territori.

 Innovació de nous processos participatius Cada àgora pot experimentar nous mecanismes no coneguts avui en dia. La democràcia participativa és un procés que es va construint dia a dia, sense models predeterminats. Hi ha experiències on s'ha incentivat la participació mitjançant grups de teatre, festes i altres activitats culturals o artístiques. Sens dubte una participació amb un alt component lúdic i festiu motiva molt més que una avorrida sessió tècnica.

Seguretat ciutadana i justícia local

Entenem per “seguretat ciutadana“ el conjunt de requisits indispensables per a viure en una llibertat compatible amb la llibertat dels altres. En aquest sentit, la seguretat ciutadana ha d'assegurar no sols el dret a la integritat física i a la propietat individual, sempre que aquesta sigui compatible amb la propietat de tots, sinó també el dret a una vida digna i a la integritat moral. Un concepte estrictament policial de la seguretat atenta contra aquest concepte més ampli. Volem anar a l'arrel dels problemes que creen inseguretat, com la pobresa, la marginació, la falta d'educació, la dominació, l'abús de poder, l'especulació, els monopolis i les enormes desigualtats socials. Tots ells són problemes que afecten al conjunt de la ciutadania. Per això, és necessari que els ciutadans també participin en els òrgans i cossos que defineixen i garanteixen la seguretat ciutadana i la justícia local.

 Participació ciutadana en les Juntes de seguretat ciutadana i en la justícia local - Creació de jutges de pau que depenguin de les àgores ciutadanes. - Participació ciutadana en l'elaboració dels criteris i prioritats que han de guiar les polítiques de seguretat - Participació de l'Observatori ciutadà dels drets humans en els judicis, per a garantir atenuants per drets no satisfets als condemnats - Transformació de la Guàrdia Urbana en un cos, dirigit pels ciutadans, que estigui al servei de la ciutadania, que vegi cada persona com un igual i no com un sospitós. Per a això serà necessària una formació en valors dels seus membres. - Creació d'oficines de defensa del ciutadà, dependents de cada àgora, que impedeixin la indefensió en casos d'amenaces i abusos de poder o d'autoritat. - Assegurar l'autonomia municipal en qüestions de seguretat. Eliminació de la delegació del govern.

 Requisits per a la seguretat ciutadana - renda bàsica, habitatge assequible, educació en valors, entorn social positiu. Tot això ajuda a garantir una seguretat que minimitza la comissió de delictes - mesures de prevenció contra l'especulació, els monopolis, l'explotació laboral i els delictes econòmics, causes totes elles d'una gran inseguretat ciutadana - transformació dels centres penitenciaris en verdaderes escoles d'educació social on s'analitzin les causes profundes del delicte i que incloguin treballs per a la comunitat més que privació de llibertat, amb seguiment assistencial personalitzat de cada pres - legalització de les drogues, de la prostitució i de la immigració com a mesures per a acabar amb el tràfic il·legal i les màfies

Participació i immigració

Quan vam parlar d'immigració és necessari aclarir uns quants termes que, mitjançant un ús dogmàtic i interessat per part de polítics i alguns mitjans de comunicació, s'han instal·lat de manera equívoca en la consciència col·lectiva de gran part de la societat. Per a començar, un “immigrant“ deixa de ser-ho en quant arriba al seu destí i decideix quedar-se. Llavors passa a ser, en tot cas, un “immigrat“, categoria que hauria de diluir-se en el temps a mesura que es referma la seva pertinença al nou territori en què ha decidit viure. En cas contrari, estem condemnant a l'immigrat a estar sempre de pas, en una situació transitòria, dificultant així la seva integració. D'altra banda, s'al·ludeix constantment al “problema de la immigració“ quan en realitat s'està al·ludint a altres problemes: a la pobresa, a la desigualtat, a problemes d'identitat, a la falta d'educació. Un immigrat europeu, blanc, cristià i ric, rara vegada serà un “problema“. Un musulmà ric i instruït serà potser un “problema“, però sens dubte menor que un de pobre i inculte. On està doncs el problema? En la immigració o en altres àmbits? L'associació entre immigració i delinqüència és en si mateixa un acte de delinqüència política, perquè atenta contra drets fonamentals i contra la convivència pacífica. Des de Motivats creiem en el dret a la ciutadania per a qualsevol habitant de la ciutat. Creiem en el dret a la mobilitat i en el dret que té qualsevol persona per a instal·lar-se allí on més li abelleixi, sempre que respecti els valors cívics mínims que entre tots consensuem. També creiem que Occident ha d'assumir la seva responsabilitat en les causes de la migració forçada. Els nostres hàbits de consum, la protecció dels nostres productes agrícoles, l'exportació del model neoliberal d'economia als països del Sud, el deute extern, tot això afavoreix la desigualtat entre el Nord i el Sud. En un món globalitzat com el nostre, no podem desentendre'ns dels problemes de les persones que viuen lluny de nosaltres. Perquè gràcies a les seves desgràcies mantenim, en mitjana, un alt nivell de vida. Però no som tan ingenus com per a pensar que una política de portes obertes ho arreglaria tot. Sabem que els drets dels immigrats s'enfronten sovint amb els drets de la població d'acollida, com el dret a la sanitat i educació públiques de qualitat, i el dret a un treball i a un habitatge digne. La conciliació d'aquests drets només pot realitzar-se, des d'una perspectiva ètica, augmentant els recursos públics locals per a tots i canviant les polítiques comercials globals. Per aquesta raó, la immigració ha de gestionar-se, perquè doni temps a adequar els serveis públics a les noves realitats. En les nostres ciutats hi ha prou riquesa per a assumir fluixos migratoris importants. El verdader problema és que aquesta riquesa està mal repartida i es dediquen pocs recursos públics a les necessitats vitals dels ciutadans. Contra l'aparent “problema de la immigració“, més recursos públics i una educació de qualitat en valors ètics i solidaris. Indiferència enfront de la diferència, intolerància enfront de la desigualtat.

 Regularitzar a totes les persones que habiten a la ciutat. Qualsevol ciutadà ha de tenir els mateixos drets i deures, independentment del seu lloc d'origen. Les situacions d'il·legalitat només fan que fomentar l'explotació i la misèria, tant dels immigrats com de la població d'acollida. Paral·lelament, gestionar els fluixos migratoris per a adequar els serveis públics a les noves realitats.

 Educació humanística i professional eficient per a tots. Educació en valors que permeti interioritzar a tots, immigrats o no, els principis d'igualtat, civisme, ciutadania i drets humans. Evitar la concentració excessiva d'alumnes estrangers en algunes escoles, eliminant l'actual criteri selectiu de l'escola privada.

 Assegurar les mateixes condicions laborals per a tots els treballadors per compte aliè, independentment del seu origen. Cal posar les condicions necessàries perquè els immigrats coneguin els seus drets i deures laborals, regulats pels mateixos convenis col·lectius que s'apliquen als ciutadans d'origen. Augmentar la inspecció laboral per a fer complir les normes laborals.

 Assegurar un habitatge digne a preus assequibles per a tota la població. Realitzar una política urbanística que ofereixi aquests habitatges en tots els barris. La concentració d'immigrats en un barri determinat no pot ser forçada per motius econòmics. Un major repartiment territorial afavoreix les relacions interculturals i evita la formació de guetos.

 Garantir l'accés a la sanitat de tots els ciutadans. Facilitar la informació necessària perquè aquest accés sigui conegut. Formar els professionals per a millorar la seva comunicació amb persones d'altres llengües i cultures. Garantir recursos socials suficients per a tota la població.

 Descentralitzar les actuacions administratives respecte l'obtenció de permisos de residència i treball. Assegurar localment la integració de les persones immigrades mitjançant mediadors culturals i socials. Dotar de majors recursos i competències als municipis per a realitzar aquestes funcions.

 Fomentar polítiques globals de cooperació, en contra del deute extern i a favor de la sobirania alimentària, la sostenibilitat ambiental i els drets de ciutadania en totes les societats.

 Fomentar un tractament adequat de la immigració en els mitjans de comunicació, desvinculant-la d'altres problemes com són les desigualtats econòmiques i socials, la desocupació, la insuficiència dels serveis públics, l'urbanisme especulatiu i els abusos de poder.

La majoria d'aquestes propostes han estat inspirades pel “document de la Comissió d’estudi sobre la Política d’immigració a Catalunya“, encarregat pel Parlament a un grup d'experts. No proposem, doncs, altres mesures que les que els nostres responsables polítics haurien d'aplicar, i que no ho fan, suposem, per interessos que es neguen a desvelar.

Per una democràcia participativa de qualitat

Mesures de transparència

Si les decisions sobre polítiques locals les han de prendre els ciutadans, és necessària una transparència total en tot el procés, des del diagnòstic dels problemes fins al seguiment dels acords. No es tracta només de votar entre diverses opcions sinó de fer-ho amb coneixement de tots els factors que influeixen en l'elecció. Per a això és necessari que el llenguatge utilitzat sigui clar i comprensible, i que els debats s'acompanyin de tota la informació disponible, estructurada d'una manera àgil i accessible. D'altra banda, per a verificar el correcte ús de fons públics i garantir l'absència de corrupció, serà imprescindible fer pública informació que ara es considera secreta o confidencial. Les tecnologies de la informació són el mig ideal per a facilitar la transparència.

 Ús d'un llenguatge comprensible per tots en qualsevol comunicació entre els òrgans municipals i la resta de la ciutadania.

 Control ciutadà dels comptes públics. Tant de l'administració municipal com de les empreses i Instituts que depenen del municipi. Per a això bastaria de reflectir en una Web tots els comptes públics (ingressos i despeses), desglossats per línies pressupostàries i conceptes, junt amb els contractes amb corporacions privades i factures emeses. Accés directe als comptes bancaris públics per part de qualsevol ciutadà.

 Sessions públiques de tots els òrgans municipals, amb publicació de l'ordre del dia, els debats i les actes.

 Publicació de totes les reunions i visites rebudes per qualsevol responsable municipal en l'exercici de la seva funció, inclosos els sopars i berenars, amb registre públic d'entrades i sortides, i resum dels assumptes tractats.

 Publicació del patrimoni i activitats econòmiques de qualsevol persona que tingui facultats de decisió delegades per l'àgora, abans i després de deixar la seva responsabilitat.

 Convocatòria pública de càrrecs executius de l'administració, amb criteris objectius de selecció i resolucions raonades, tant del municipi com de les empreses i Instituts que depenen d'ell.

 Publicació de tots els recursos públics que existeixen a la ciutat, com a solars, edificis, instal·lacions, junt amb el seu ús actual o els projectes aprovats per al seu ús futur

 Publicació electrònica del registre de la propietat municipal, ordenat per direcció i propietaris

 Publicació del benefici de les corporacions privades que operen a la ciutat, així com del resultat de les auditories ètiques realitzades

Educ-acció

L'educació és la base de la transformació cap a una societat més justa. I quan parlem d'educació ens referim a una educació en sentit ampli, formal i informal però, sobretot, basada en l'experiència, en el dia a dia, i en tots els àmbits. Educació a l'escola, en el treball, en la família, al carrer, en els mitjans de comunicació, als centres culturals i d'oci i, ara també, en l'àgora pública. És necessària una pedagogia dels valors democràtics de civisme i de co-ciutadania. És necessària una cultura de la participació i de la solidaritat on tots els ciutadans ens veiem els uns als altres com co-responsables dels nostres espais i temps de vida en comú. És necessària una educació ètica fundada en la pluralitat, en la indiferència davant de la diferència i en la intolerància davant de les desigualtats, una educació que fomenti l'esperit crític i l'atrevir-se a pensar. Una educació que primi la cooperació enfront de la competitivitat, l'humanisme enfront del productivisme, i la creativitat enfront del consumisme. I sobretot, a participar s'aprèn participant. Proposem una educació entesa com educ-acció.

 Educació formal - participació dels alumnes, al costat de pares i professors, en la gestió dels centres educatius. - Que cada escola sigui una escola de democràcia on es fomentin, mitjançant l'experiència, els valors ciutadans de solidaritat, cooperació i sostenibilitat - Ensenyar a pensar, més que ensenyar continguts, d'una forma creativa i divertida - El mestre com a animador d'un procés educatiu compartit - Foment de l'educació pública, gratuïta i laica - Assignatures sobre la responsabilitat social de les empreses a les escoles de negoci i estudis empresarials en centres de la ciutat - Foment de l'intercanvi d'estudiants amb altres països

 Educació no formal - Tallers i seminaris de valors ètics, de la cultura de la participació, de la pau, de la solidaritat, de l'atenció del medi ambient i de la justícia social i de gènere. Oferts a tots els ciutadans i com a part de la formació de treballadors i empresaris. Gratuïts i durant tota la vida. - Assistència de la Guàrdia Urbana i dels presidiaris als tallers i seminaris anteriors. - Jornades de relacions interculturals on s'intercanviïn diferents visions del món. Especialment indicades per a presos per delictes de racisme i xenofòbia. - Convenis d'intercanvi temporal de treballadors i estudiants amb altres països

 Educació informal - Proveir dels mitjans necessaris per a facilitar la participació en l'àgora, en mitjans de comunicació independents, al centre cívic, al centre de treball i en el món associatiu. Al principi serà necessària certa mediació des de l'administració pública, però a la llarga és convenient l'autogestió i autoorganització en tots aquests àmbits. - Fomentar formes de participació artístiques, culturals i festives que complementin les discussions més racionals

Com a exemples actuals de que és possible aquesta educació informal en els valors que defensem, de forma autogestionada i independent, volem citar les interessants experiències del col·lectiu Espiral (www.lawebespiral.org) i de la Consulta Social Europea ( www.consultaeuropea.org ).

Carta de drets ciutadans i sostenibilitat ambiental

Hem d'assegurar que les decisions ciutadanes mai passen per damunt d'uns drets ciutadans bàsics. La participació no pot ser independent de la solidaritat, de l'ètica, de la igualtat de drets per a tots els coparticipants i del respecte al medi ecològic en el qual vivim. La participació pot ser un arma de doble tall si no està íntimament lligada a la promoció dels drets humans. De fet, la participació és un dels drets que reivindiquem com primordial. Participació i drets humans són les dues cares de la transformació social cap al món millor que proposem. Es tracta, simplement, de participar posant-se sempre a la pell de l'altre. De seguir el principi “no decideixis res sobre altres ciutadans les conseqüències del qual per a ells no t'agradaria sofrir tu“. Volem convertir a Barcelona en una ciutat dels drets humans mitjançant un procés participatiu construït des de la base. I volem dotar a la nostra ciutat d'una carta de drets que sigui com una Constitució, d'obligat compliment, redactada i aprovada per tots i totes. Qualsevol conflicte haurà de ser solucionat atenent al respecte d'aquests drets. Les nostres propostes en aquest àmbit són, doncs:

 Incloure a Barcelona en el programa de “Ciutats de Drets Humans“, del People’s Movement for Human Rights Education (www.PDHRE.org ) Una ciutat dels drets humans és aquella en què tots els seus membres s'adhereixen a les obligacions dels drets humans i aprenen sobre ells. Totes les organitzacions, públiques i privades, s'ajunten per a monitoritzar les violacions i implementar els drets humans en tots els nivells de la societat.

 Confeccionar una carta de drets ciutadans a través d'un procés participatiu que acabi en un referèndum d'aprovació Hem començat ja en Motivats a enumerar uns quants drets. Pots participar des de la nostra pàgina web.

 Crear l'Observatori de Drets Ciutadans, d'àmplia base comunitària, que asseguri l'aplicació dels drets humans de la ciutat en totes les decisions, lleis, polítiques, gestió de recursos i relacions ciutadanes.

Limitacions actuals per a una participació igualitària i autònoma

Lleis i competències supramunicipals

Objectius:

Proposar la modificació de la legislació, per damunt del nivell municipal, que limita:

- la participació ciutadana al municipi - l'autonomia i protecció del ciutadà davant d'altres organismes públics - les competències d'un municipi perquè els seus ciutadans puguin decidir sobre les qüestions que els afecten directament - la sobirania del municipi per a establir les aliances que vulgui amb altres municipis per a defensar decisions comunes

Aquí ens limitarem a la legislació que té a veure amb la participació ciutadana a nivell local, sense entrar en altres propostes de canvis sobre altres temàtiques diferents. Com a regla general creiem que el municipi ha de tenir el màxim nombre possible de competències i recursos per a donar solució als problemes dels seus ciutadans. Els problemes són diferents en cada municipi i hi ha múltiples solucions per a resoldre un mateix problema. Són els habitants de cada municipi els que haurien de poder decidir quins són els seus problemes i quines solucions volen donar-los. També hi ha problemes comuns a diversos municipis, i solucions compartides a aplicar. Els municipis haurien de teixir les relacions necessàries per a posar en comú recursos i donar solució als seus dèficits corresponents. Però aquestes relacions han d'establir-se de baix dalt, han de partir de l'anàlisi i decisió dels ciutadans i associacions locals. No es poden imposar solucions des de dalt perquè sempre seran solucions allunyades de la realitat de les vides dels ciutadans. L'esperit que haurà d'animar aquestes relacions serà sempre el de la solidaritat, el de co-ciutadania. Per a això es prioritzaran els projectes dels municipis amb més deficiències. Aquesta nova visió d'una democràcia construïda de baix dalt exigirà importants canvis en la legislació que regula les competències de les diferents administracions, local, autonòmica i estatal. No obstant, aquí ens cenyirem a les limitacions que la legislació imposa a la participació ciutadana en un municipi concret, sense estendre'ns en l'organització territorial de l'autonomia o l'estat, que deixem per a una altra ocasió. A continuació destaquem les propostes de modificació de lleis que hem detectat.

 Modificació de la Constitució espanyola

Les lleis estan fetes per persones i poden ser canviades per persones si aquesta és la seva voluntat. De fet, la Constitució espanyola ja ha estat modificada per a permetre el vot de ciutadans comunitaris quan l'estat Espanyol va entrar en la UE, i no va suposar cap problema.

En alguns articles la Constitució avala la participació ciutadana. Així, l'article 9.2 diu que correspon als poders públics facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. L'article 23 contempla el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants. No obstant, l'únic mecanisme que ofereix la Constitució a la participació ciutadana directa és el referèndum consultiu i la iniciativa legislativa popular. Però és en els següents articles on es requereixen canvis:

- Article 92 Els referèndums només poden ser consultius i han de ser convocats pel Rei, a proposta del President del Govern, prèvia autorització del Congrés dels Diputats. Modificació: els referèndums han de poder ser vinculants. I en un municipi han de poder ser convocats per les institucions municipals, sense necessitat de la seva aprovació per instàncies superiors. - Article 87 Una llei orgànica regularà la iniciativa legislativa popular. La iniciativa no procedirà en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional. Modificació: La iniciativa popular hauria de tenir la facultat de procedir en qualsevol matèria. La limitació de procedir en matèries de lleis orgàniques blinda una possible modificació, per iniciativa popular, de la llei orgànica que regula la pròpia iniciativa.

 Modificació de la llei orgànica 2/1980, de 18 de gener, reguladora de les distintes modalitats de referèndum

Aquesta llei només contempla consultes populars. L'autorització per a la seva convocatòria, en qualsevol administració, és competència de l'Estat. Serà autoritzada pel Govern, a proposta del seu President. Correspon al Rei convocar a referèndum. Modificació: el municipi ha de tenir plenes competències per a convocar referèndums vinculants i consultius sobre les matèries que incumbeixen als seus ciutadans.

 Modificació de la llei orgànica 3/1984, de 26 de març, reguladora de la iniciativa popular.

Aquesta llei detalla les limitacions de les matèries sobre les quals pot versar la iniciativa, ja comentades més amunt. A més, l'admissió d'una iniciativa pot denegar-se fins i tot abans que es comenci la recollida de signatures. En qualsevol cas, les iniciatives, complits ja tots els requisits, poden o no ser acceptades.

 Modificació de la llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.

Encara que les nostres propostes polítiques van més enllà del sistema representatiu, entenem que haurà d'haver-hi un període de convivència entre mecanismes representatius i de democràcia directa o participativa. Per a aquests períodes proposem les següents modificacions legislatives.

- Article 44. Aquest article limita la presentació de candidats als partits polítics, federacions, coalicions de partits i agrupacions d'electors. Modificació: que pugui presentar candidats també qualsevol associació sense ànim de lucre, o les agrupacions d'electors sense les limitacions actuals. - Article 177. Aquest article defineix el dret de sufragi passiu en les eleccions municipals. Els ciutadans estrangers extracomunitaris només poden presentar-se si hi ha un tractat bilateral amb els seus països d'origen que permet el dret de sufragi passiu als espanyols. Modificació: eliminar aquesta restricció. Que només basti l'empadronament per a poder ser elegit.

 Modificació de la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local

Aquesta llei regula l'organització dels municipis i les seves competències. Estableix que en tots els Ajuntaments ha d'existir un alcalde, tinents d'alcalde i un Ple, així com una Comissió de Govern per als que tinguin més de 5000 habitants. No obstant, introdueix un règim especial, anomenat de Consell Obert, diferent de l'Ajuntament. Funcionen en Consell Obert els municipis de menys de 100 habitants, els que tradicionalment funcionen així i “aquells altres en què la seva localització geogràfica, la millor gestió dels interessos municipals o altres circumstàncies el facin aconsellable“. Aquest últim cas requereix petició de la majoria dels veïns, decisió favorable per majoria de dos terços dels membres de l'Ajuntament i aprovació per la Comunitat Autònoma. En el règim de Consell Obert, el govern i l'administració municipals corresponen a un Alcalde i una Assemblea veïnal de la que formen part tots els electors. D'altra banda, el capítol IV del títol V imposa limitacions a la participació ciutadana en l'àmbit municipal. L'article 69.2 diu que aquesta no podrà menyscabar les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius. L'article 70.1 diu que les sessions de les Comissions de Govern no són públiques. I l'article 71 diu que l'alcalde pot convocar consultes populars, previ acord de majoria del Ple i autorització del Govern de la Nació.

Modificació: s'haurien de traspassar el màxim nombre de competències a l'àmbit local. D'altra banda s'hauria de generalitzar la possibilitat d'establir un Consell Obert per a unitats submunicipals prou desagregades. Això possibilitaria l'organització dels veïns en assemblees de barri. Per a l'establiment dels Consells Oberts hauria de ser prou la decisió de la majoria dels veïns d'un barri, sense dependre de l'aprovació del Ple municipal o de la Comunitat autònoma. Respecte a les limitacions de la participació ciutadana, hauria d'eliminar-se la limitació de les decisions als òrgans representatius, les sessions de les Comissions de Govern haurien de ser públiques i la convocatòria de referèndums hauria d'incloure el referèndum vinculant, per iniciativa popular i sense necessitat de que l'autoritzi el Govern de la Nació.

Poder econòmic

Objectius:

- aconseguir l'autonomia econòmica del ciutadà perquè pugui participar amb independència - assegurar que les necessitats bàsiques dels ciutadans queden cobertes - regular la participació de les entitats econòmiques en les polítiques públiques, seguint criteris de responsabilitat social - incentivar la participació dels implicats en les entitats privades i públiques de tots els àmbits possibles - com a regla general, que l'economia no actui independentment del benestar social

 Renda bàsica de ciutadania Condició bàsica per a la participació, per a l'educació i per a l'autonomia del ciutadà, sobretot dels què tenen menys recursos. Possible finançament: transferència de diners d'impostos de l'Estat al municipi (fins a un 50%); societats sense ànim de lucre que gestionin els recursos públics i el benefici dels quals serveixi per a generar un fons de reserves per a la RB.

 Certificats ètics de les entitats econòmiques que operen a la ciutat L'objectiu és registrar la qualitat laboral, la participació dels treballadors en la gestió de l'empresa, les pràctiques ètiques, l'atenció del medi ambient i el benefici que l'empresa reintegra a la societat. Publicitar els resultats.

 Afegir criteris ètics i participatius a les relacions contractuals de l'Ajuntament amb les corporacions privades i a les subvencions i ajudes.

 Incentivar la creació de societats cooperatives sense ànim de lucre

 Taxa Tobin per a les transaccions financeres especulatives, en coordinació amb altres mercats de capital

 Definir quines són les necessitats bàsiques dels ciutadans i crear les entitats públiques per a satisfer-les (habitatge, transport, aigua, electricitat, gas, telecomunicacions, crèdit, ...)

 Incentivar la participació en la gestió de centres de treball, de salut i educatius.

 Establir “hores de participació ciutadana“ als centres de treball, semblants a les “hores sindicals“ actuals. Crear un banc del temps ciutadà per a compensar les hores dedicades a la participació amb serveis gratuïts.

 Fomentar el bescanvi i els bancs de temps

Connexió local-global

En la nostra vila global, les polítiques locals no són independents del que passa en altres territoris. Es necessiten polítiques conjuntes que incideixin simultàniament en defensa de l'organització social des de llocs i cultures diferents. És en aquest sentit que intentem recolzar i treballar en projectes i iniciatives de caràcter internacional o global, ja que el fet d'haver nascut o viure en aquesta ciutat, no hauria de suposar cap tipus de privilegi sobre qualsevol altre habitant del planeta. Les nostres propostes per a la ciutat en aquest àmbit es basen en la col·laboració amb iniciatives globals des de les polítiques locals. De moment són aquestes les iniciatives a què estem adherits:

 Campanya pel Referèndum Europeu (European Referèndum Campaign)

La UE és tan poc democràtica que no se li permetria acceptar-se a si mateixa com un estat membre atés que no satisfà els estàndards mínims d'una democràcia moderna. A pesar d'això, actualment més del 50% de totes les noves lleis que són legalment vinculants en els estats membres de la UE es confeccionen a Brussel·les. I cada dia s'afegeixen més i més.

Fins ara la UE ha obviat els ciutadans en totes les qüestions importants i s'ha desenvolupat a si mateixa sense participació ciutadana. Cada vegada més poder legislatiu es transfereix a una superpotència europea que manca de control i democràcia.

La Campanya pel Referèndum Europeu reclama que: una constitució de la UE només pot ser adoptada mitjançant un referèndum vinculant paneuropeu que tingui lloc simultàniament en tots els països afectats. Motivats és membre de la xarxa que dóna suport a la campanya.

www.european-referendum.org www.iri-europe.org/reports/referendumchallenge-spanish.pdf

 Organització Internacional de Política Simultània (International Simultaneous Policy Organization)

La Política Simultània (SP) és un programa polític nou i de dimensions mundials que promou el concepte de consens i de comunitat internacional entre les nacions per a aconseguir una existència equilibrada i una humanitat harmoniosa. L'equilibri de l'existència s'aconsegueix gràcies a una relació coherent entre l'activitat humana i la naturalesa, mentre l'harmonia de la humanitat demana que es reconeguin la cooperació i la unitat dels pobles com a claus essencials del desenvolupament sostenible. La Política Simultània (SP) és un instrument que permet als individus, als partits polítics i a les nacions de realitzar, en el marc de les relacions internacionals actuals, la transició vital des de la competència internacional cap a la cooperació global. En reconciliar les exigències presents de la competitivitat internacional amb l'objectiu futur d'un món de pau i de seguretat econòmica i mediambiental, que tots desitgem, SP proporciona un mitjà pràctic d'assolir aquestes fites. La Política Simultània (SP) és un programa polític de dimensió mundial les mesures del qual han de ser implementades simultàniament i per consens entre totes les nacions del món. L'Organització Internacional de Política Simultània (ISPO) ha estat creada per a portar a terme la campanya d'adopció de la Política Simultània a la que Motivats s'ha adherit. www.simpol.org

 Fòrum Social Mundial (Porte Alegre 2002 i 2003)

Membres de Motivats van participar activament en la segona edició (2002) del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i tornaran a fer-ho en la tercera edició del 2003.

Entre els punts de la Carta de Principis, destaquem els següents:

a) La definició del FSM com "un espai obert de trobada", plural i diversificat, no convencional, no governamental i no partidari.

b) La delimitació política del FSM com a espai "d'entitats i moviments de la societat civil que s'oposen al neoliberalisme i al domini del món pel capital i per qualsevol forma d'imperialisme". Les seves propostes "es contraposen a un procés de globalització comandat per les grans corporacions multinacionals i pels governs i institucions internacionals a servei dels seus interessos, amb la complicitat de governs nacionals".

c) El caràcter no deliberatiu, en quant FSM, de les trobades del FSM. Aquest punt de mètode, freqüentment incomprès, exigeix una explicació: el FSM "no es constitueix en instància de poder, a ser disputat pels participants de les seves trobades" i cap estarà "autoritzat a esprémer, en nom del Fòrum... posicions que pretendrien ser de totes/s les/els participants. Les/els participants no han de prendre decisions, per vot o aclamació, en quant conjunt de participants del Fòrum". També està "assegurada, a les entitats o conjunts d'entitats que participen de les trobades del Fòrum, la llibertat de deliberar... sobre declaracions i accions que decideixin desenvolupar", que el Fòrum difon àmpliament.

d) "El FSM serà sempre un espai obert al pluralisme i a la diversitat d'actuacions", font de riquesa i força del moviment per un altre món. El Fòrum conviurà amb contradiccions i serà sempre marcat pel conflicte d'opinions entre les entitats i moviments que es col·loquen en els marcs de la seva Carta de Principis.

www.forumsocialmundial.org.br

ANNEX 1. Compromís de 12 punts amb els drets humans per als Ajuntaments

Una Altra Democràcia És possible de Barcelona assumeix el compromís de 12 punts amb els drets humans en base a les propostes d'Amnistia Internacional per als Ajuntaments.

  • orgmuncat.rtf: Esquema de la nova organització municipal - català

Inici · # · Un projecte promogut per Espiral, Motivats, Demopunk Net i més d'un miler de ciutadans independents.